CONCLUSIONS

Com ja he dit anteriorment el coneixement és el concepte clau, ja que aglutina la societat, la ciència i la tecnologia, ja que cadascun d’aquests camps genera coneixement influenciat d’una manera o altre per els altres dos camps restants.

En la relació entre la ciència i la tecnologia no es pot considerar ni que la ciència estigui per damunt de la tecnologia com a sistema jeràrquic establint una dependència, ni la tecnologia pot considerar-se un ens a part de la ciència.

De fet, l’article de Domènech i Tirado se’ns parla del mètode d’assaig i error per desenvolupar invents sense haver de recórrer a teories feixugues i difícils de a la pràctica. Però també ens indica que hi ha una base científica a l’hora d’avaluar els resultats de l’experiment de Galileu.

En l’article també ens parla de com algunes ideologies sociopolítiques poden desembocar en una mala praxi científica. Com és el cas Lisenko, algunes idees polítiques poden interferir en la ciència i espatllar la seva objectivitat.

Per estudiar la influència de la societat en la ciència neix la psicologia social de la ciència. Una altra disciplina és la sociologia del coneixement científic que analitza el procés d’elaboració d’aquest coneixement.

En la relació entre els àmbits tecnologia i societat existeixen dos corrents diferenciats: el determinisme tecnològic i el determinisme social. El primer creu en la independència social i política de la tecnologia i considera que aquesta última té unes normes pròpies de funcionament i que la societat s’hi ha d’adaptar. El determinisme social, en canvi, defensa que són els interessos socials, polítics i econòmics el que impulsen i promouen les innovacions tecnològiques.

Actualment, però existeix una ideologia no tant radicalment contraposada com les anteriors on s’hi constaten idees del determinisme social i del determinisme tecnològic. El postulat de l’heterogeneïtat es divideix en dues perspectives, la perspectiva del teixit sense costures que gira al voltant de la necessitat social de l’invent tecnològic i la perspectiva interactiva social que veu la relació social entre la tecnologia i la societat sota un prisma de retroalimentació d’ambdos eixos.

I per finalitzar nosaltres hem pogut anar ampliant els nostres coneixements com els nois de la classe de literatura britànica, a partir dels mòduls, el debat i l’article i em el mapa que ha fet que hagim pogut anar recollint tots els conceptes i idees més importants sobre aquest tema.

El fet de que totes aquestes activitats, a més, les haguem dut a terme mitjançant noves eines informàtiques (blog, cmaps, debat, amaps, ...) també ha produït un cert canvi conceptual respecte l'ús de les noves tecnologies, i també potser també ha ajudat al canvi conceptual sobre el tema tractat, tot i que he de dir que considero pensant (contràriament al que diu Jonassen el mòdul) que no són imprescindibles per a que es doni un aprenentatge significatiu i un canvi conceptual.